Torno de dinar sobre les 13:50 i em trobo una trucada perduda de les 13:34.
Així que mentre vaig cap a l’office a preparar-me el primer cafè de pastilla de la tarda pensant en trucar immediatament, torna a sonar el telèfon amb aquella musiqueta que una vegada vaig aconseguir fer emmudir en favor d’un só de telèfon més digne, però que no he estat de tornar-ho a fer des de que vaig reconfigurar-lo…

Ja la tens!
I el meu germanet petit m’explica que SI, que tot just surt de l’examen de conduir i que ja té el carnet!
“Alguna coseta que no hagis fet perfecte?” – li pregunto convençut que se n’ha sortit sobradament -
“Be, m’he aturat una mica tard en un xxxx i l’examinador m’ha preguntat al final del recorregut el perquè…” – respon com ho fa ell, sense voler donar mai masses explicacions… ni per bé, ni per malament -
“I doncs, que ha passat?” – pregunto amb aquell interés morbós de qui sap que tot ha acabat amb final feliç… -
“Doncs res, que no he pogut veure la senyal per culpa d’un camió que em treia visibilitat i he hagut d’aturar-me una mica més endavant del que ho havia d’haver fet…“
“Bah…” – penso – “, si el tio l’hagués suspès per això hagués hagut per llogar-hi cadires.“
Així que el “figura” m’ha donat el motiu perfecte per escriure’t, abans que acabi el dia i poder-te deixar constància d’una nova fita que aquest marrec de vint-i-vuit anys ha superat.
Han passat altres coses durant el dia d’avui, però cap tant important com aquesta.
Però be, suposo que al Gerard si li agradarà que recordi que el dia en que ell es va treure el carnet de conduir el seu equip es va classificar en el minut 93′ per a la final de la Champions League ‘09… així que aquí ho tens i ben cridat… com més t’agrada
va per tu!
Petons figura!
P.D: Li donaràs classes al teu germanet gran, oi?