Varen ser dues hores plenes de coregrafíes, ball i música, amb una posada en escena que desde el primer moment contagia al públic amb un ritme exòtic!
Si no hagués estat per les noies m’hagués perdut aquesta representació…quin fart d’aplaudir, sobre tot al final de la funció: el públic dempeus aplaudint i ballant (i jo n’era un més!!) al ritme del ‘Say Shava!’.
No coneixia res de Bollywood. N’havía escoltat a parlar però ni he vist mai cap pel·lícula ni res que em donés una idea del qué tractava; potser els que conèixin els ‘ets i uts’ d’aquesta industria del cinema originaría de l’Índia (Bollywood es una paraula sorgida de la únio de les paraules Bombay + Hollywood) se’n riuran si gosso dir que assistir a aquest espectacle fa que sàpiga alguna cosa d’aquesta mena de películes, però si més no si que m’he fet una idea d’aquest producte i el que representa… ei! i ademés he descobert que m’agrada!
Ni la roba, ni els balls, ni l’escenografía… res sobreviuria fora d’aquest context, estic segur que resultaria absurd veure ballar algú vestit amb una americana a l’alçada de la tercera costella, amb lluentons a les solapes i tota la paleta de colors repartida per la roba sense cap criteri! Però tot plegat encaixa perfectament quan es barreja en aquesta batedora capaç de destilar-ne de tot plegat el ritme més encomanadís que he tingut l’oportunitat d’escoltar en molt i molt de temps!!!
Som-hi! Prepareu-vos per dir Shava !! 
