275.000

Demà, al Canadà s’obre la veda per a la caça de foques.

Ni més ni menys que dues-centes setanta-cinc mil cadells de foques arpa, son les que el govern canadenc ha estimat oportú sacrificar per seguir alimentant la indústria de les pells, de la cosmètica i l’elaboració de productes afrodisíacs entre les més beneficiades.

Perquè us feu una idea de les condicions salvatges i de crueltat en les que es realitza anualment aquesta caçera, enguany el govern del canada ha establert explícitament noves normatives com la us descric a continuació – i cito textualment – “The federal Fisheries Department will set new standards that call for hunters to sever the arteries of seals after they have been shot or clubbed in order to ensure their deaths are quick and less painful, according to spokesman Phil Jenkins.” Tot plegat dona la raó a les diferents organitzacions que acusen al govern canadenc de no oferir mecanismes que garanteixin que els animals no son sotmesos a tortures o patiments innecessàris.

El debat entre les protectores d’animals i la industria que explota aquest “recurs natural” – i o diré així per fer-ho en el seu llenguatje – sempre ha estat al damunt de la taula; però el cert es que organitzacions en favor dels drets dels animals com Human Society lluiten i han lluitat sempre per evitar tant la caçera indiscriminada, que posa en perill l’espècie ja que ataca principalment als especímens més joves com, i és el més important, el patiment dels exemplars.

Segons un estudi de l’organització IFAW, que protesta contra la cacera de foques arpa des de els anys 60, assenyalen que fins a un 42% de les foques mortes “probablement encara estaben conscients en el moment de ser escorxades”. En el mateix informe s’assenyala que el 98% dels especiments sacrificats en els darrers dos anys es troben nomès entre les 2 setmanes i els 3 mesos d’edat.

Si be s’insisteix en que la pressió dels organismes internacionals i en defensa dels animals es cada vegada més forta, i que el govern canadenc està legislant més durament la caça d’aquests animals, la realitat es que cada any el nombre legal permés és superior (270.000 exemplars en el 2007 davant els 275.000 en el 2008) per poder fer front a una forta demanda de pells novament en alça en els darrers anys des de païssos como Rusia o la Xina i diferents regions de l’europa de l’Est.

I desprès de tantes dades no us tocaré la fibra penjant cap fotografia en primer plà d’aquella carona tan dolça d’un cadell de foca arpa mirant-nos tímida i fixament amb aquells ulls negres com l’alabastre tota arronsada i envoltada de neu perquè penseu en el sofriment infringit a milers com ella cada any en temporada de caça…i tampoc us posaré un video on veieu a un grup de pescadors – hakapik en mà – corrent per damunt del gel darrera els animals i etzibant-lis garrotades al cap a totes les que tenen al voltant per acumular peces, sense importa-lis que la darrera que ha rebut el cop encara continua removent-se histèrica damunt del gel tenyit ara de vermell.

Nomès us demanarè que, si teniu un moment, signeu.