Després de còrrer durant quasi 40′ Diagonal amunt, Diagonal avall i de fer un té (sempre acostumo a escollir el mateix: Atardecer…espectacular!!) amb la Silvins, m’he passat – com cada setmana – pel cinema.
L’escollida aquesta tarda ha estat un thriller de mafiosos y policies a l’estil de ‘Law and Order‘.
La película comença realment be – no desvetllaré res per si l’aneu a veure – i de bon principi aconsegueix traslladar a l’espectador de cap als vuitanta… i de quina manera!
Amb la Blondie i el seu ‘Heart Of Glass‘ a tota pastilla se’ns presenta ‘El Caribe’ un dels locals de moda de Brooklin: festa, drogues i excessos (all of it was so 80′ !!!) – l’escena de l’Eva Mendes (li diuen Mendes perquè no saben pronunciar la zeta, oi?) i en Joaquim Phoenix al sofà treu el singlot! – on tot plegat ajuda a dibuixar el costat més fosc d’una realitat a les portes de la decada dels noranta a Nova York, durant la ‘drug war’ en la que la mafia controla els baixos fons de la ciutat i on el departament de policia es troba en el seu pitjor moment.
La posada en escena m’ha encantat i deixa el llistó molt alt tot just abans de començar a explicar la història…i suposso que aquest ha estat el problema.
La pelicula te ún o dos moments realment interessants – la persecució de cotxes quan els protagonistes miren d’escapar de la mafia – per a mi la millor escena de la pelicula – aconsegueix ser realment diferent a les moltes que he vist en infinitat de películes d’acció: tensa i dolorosa… – però en general he tingut la sensació que la pelicula no aporta res al gènere: dos germans separats pel deure, un pare estricte que al final farà el necessari per protegir-los als dos i un final a l’estil de ‘el gran heroi americà’ que el deixa a ún amb la certessa de que – per desgràcia – hi han coses que mai canviaran…
Així que he marxat del Boliche canturrejant ‘Let’s dance‘ 
i – si! perquè no dir-ho! – havent passat una tarda entretinguda – no more no less – durant 117 minuts, però dessitjant que la película hagués acabat amb aquell fosc, desprès de la persecució a l’autovía plovent a bots i barrals…
5.5/10
“Once I had a love and it was divine
Soon found out I was losing my mind
It seemed like the real thing but I was so blind
Mucho mistrust,
Love’s gone behind “
Heart of a Glass – Blondie 1979.
0 Respostes a “Same old, same old…”