Quin gran matí!
Ja havia oblidat aquesta sensació: la del cuc a l’estòmac esperant el tret de sortida, la dels ànims dels desconeguts mentre corres per la ciutat, la de les cames que et demanen parar alhora que el cor no et deixa fer-ho…doncs aquest any ha estat això multiplicat per dos!
Encara no s’ha publicat el vídeo d’arribada, però tant bon punt el tingui l’afegiré a aquest post…has estat de película!
06:58: Ja era dempeus: vestir-me amb l’equipatge de la cursa, esmorçar un bol de kellog’s i pasar una estoneta llegint la premsa.
08:45: Assegut a l’andana de Verdaguer i bevent un brevatge que ‘revitaliza cuerpo y mente’, arriba en Gerard i posem rumb a la cursa.
08:51: m’ha fet molta il·lussió trobar-nos al Ferran que també anava a còrrer!; em recordat plegats com eren aquells llargs matins en un poliesportiu del centre de Barcelona ara fa uns anyets quan anàvem a jugar a bàsket…el que no sabia es que ara estaba tant lluny d’aqui!
09:15: Ja haviem deixat la bossa al guardaroba i arrencàvem l’escalfament. Aquesta mena de cites també s’aprofiten per dur a terme reivindicacions de tot tipus, així que enguany molts corredors duïen al front una cinta amb el leitmotiv “SOS TIBET“, en al·lussió als fets que estant tenint lloc en aquest país.
09:45: Acabem d’estirar i possem direcció a la sortida. El Sol ens respectava, però ja es veia que seria un matí caluros. Música ben alta, 15000 persones a la sortida, sense deixar de moure’s: nerviosos, com si el que anèssin a viure fos realment un repte important…amb ganes de menjar-nos barcelona a base de gambades de gaudir de l’esport i de la ciutat!
09:55: Es dóna la sortida per als minusvàlids.
09:56: Explota el ‘Higway To Hell‘ dels AC/DC per la megafonía i aconsegueix possar a la gent ‘ready to run’.
09:59.00: Es fa el silenci i comença a sonar la única, la inimitable, aquella que provoca l’excitació més intensa i et fa sentir que res és impossible !
Em fet la cursa plegats en 55 minuts, cap meravella… però ens hem promès que l’any que be arribaríem abans! 
El millor ha estat compartir el moment. Son d’aquelles coses que ún fa amb carinyo i que espera recordar tota la vida!
… i l’any que be més!
“Risin’ up, straight to the top
Have the guts, got the glory
Went the distance, now I’m not gonna stop
Just a man and his will to survive”
Survivor, Eye Of the Tiger. 1982
Actualitzat 14/04/2008 : Veieu-nos a l’arribada!! o descarregueu el vídeo!
0 Respostes a “Un gran equip!”