Ja fèia un munt que no escribia per aquí! Així que haig d’apuntar tot el que ha tingut lloc en tot aquest temps…buff! Ven pensat, com que han estat un munt de coses quasi que parlaré del millor que ha esdevingut en aquests dies.
El Dimarts 8 d’Abril vaig visitar el Gran Teatre del Liceu. I ho poso així en una sola frase i en negreta perquè – malauradament per mi – no és habitual que pugui visitar aquest elísi amb la freqüència que m’agradaria.
L’òpera representada fou Tannhaüsser en una adaptació de Sebastian Weigled de l’òpera en tres actes de Richard Wagner i el motiu: celebrar l’aniversari del Gerard que ens va convidar a tant espectacular event!.
Desprès de 180 minuts absolutament absorvit per la música, les veus i l’ambient nomès vaig ser capaç de correspondre a tant magnífica actuació amb 10 minuts d’un aplaudiment ininterromput… i m’haguès quedat allí continuant aplaudint si els artistes no haguèssin desaparegut darrera el telò, o si les llums no s’haguèssin apagat, o si el temps no haguès avançat… volia que es quedès allí: quiet i immutable, perquè aquell moment – en el que una de les butaques d’aquell recinte era del tota meva – romangués unes quantes hores més i continuèssin surant al meu voltant les notes d’ “El Cor dels Pelegrins“!
Recordo amb especial força l’escena en la que Tannhaüser entra progressivament en una espiral de prolífica creativitat al Venusberg, en presència de la seva musa: per a representar-ho, mentre el protagonista pinta frenéticament sobre el llenç, decenes d’ombres van apareixent progressivament a l’escenari, poc a poc i sense centrar l’atenció de l’espectador: gesticulant traços perfectes a l’aire, observant amb deteniment l’objecte de dessig del protagonista i desplaçant-se fugaçment a dreta i esquerra, ajupint-se i posant-se dempeus, movent-se endavant i endarrere de l’escenari per agafar la millor de les perspectives i crear l’obra perfecte…
Dubto poder ser capaç de transmetre-ho de paraula…però si la idea fòu brillant, l’execució va esdevenir PERFECTE. Tant de bó la puguès veure un i altre cop…
Una altre de les sopreses – inesperada alhora que gratificant! – de la nit va ser trobar-me a l’Anna!! que – em consta 
– també va gaudir un munt de la vetallada! Un petó…
Gerard, nano menys mal que repetirem això aviat !!!!!!!!!!!!!…perquè es d’aquelles coses que havent-la tastat una vegada ja no te’n pots estar de viure sense ella… 
Ja m’has escoltat dir moltes vegades que per molts llibres que parlin d’ella… la Sort no existeix… com a molt proper hi ha un altre mot en el que potser podria creure en algun cas: se’n diu destí, i acostuma a presentar-se insistentment si de veritat s’ha de complir…
Així que no se’m passarà pel cap ni d’aprop pensar en les ‘free entrances’… i menys quan encara resten entrades…
Diuen que les coses bones només passen una vegada a la vida!
Però qui sap?
Potser amb molta però que molta sort , d´aquelles sorts que ningú creu..
Em torna a trucar la Lourdes amb una free entrance!!!!!!
Us imagineu???? Seria la òstia!!!!! jajajaaja
Sempre apareixen desconeguts. Con tal de que no sigui per tocar el que no sona … que també passa.
Això de repetir-ho amb freqüencia, lo del Liceu, te un problema: la butxaca, jajaja
Ferran!
M’ha fet molta il·lussió haver rebut un comentari d’un ‘desconegut’! Sóc novell en això dels blocs i hom no espera que hi vagi a parar massa gent pel seu racó més enllà dels amics i/o familiars…
Seguiré els teus consells i miraré de repetir-ho amb freqüència (fin$ ón pugui arribar!!
) ha estat realment emocionant i enriquidor!
He llegit el teu extens i detallat post sobre ‘Tannhaüser’ al teu espai i m’ha agradat força…prometo mirar de trobar un momentet per deixar-hi la meva aportació!
Moltes mercès per escriure’m, ha estat un plaer!
Noël
Anna! Quina meravellosa sorpresa seguir-te llegint per aquí… tingues en compte que si alguna vegada deixes de fer-ho et trobaré a faltar, eh?
L’agraïment no me l’has de donar per escriure, te l’haig de fer jo a tu per dedicar-me 5 minutets del teu valuós i ocupat temps a comentar-me!
La propera cita es el Dissabte 31 de Maig per ‘Die Walküre’…i ja em tremolen les cames nomès de pensar-hi!
, es clar que si és la meitat de espectacular que ‘Tannhaüser’ ja em donaré per satisfet…malgrat que en un lloc com aquest ún sempre es torna més exigent!!
Provaré que sigui molt i molt especial tant per la cita en qüestió com per el motiu – el meu regal de cumple al Gerard! – …però em temo que per arribar al nivell de ‘màgica’ m’hi faltaras tu… :*
Molts petons i que totes les teves obligacions no t’estressin massa!
Ara només cal que bagis repetint l’experiència de tant en tant. Ja veuràs com és força gratificant. Potser no per la butxaca, clar; però si pel seu encant. Ara bé, no et pensis que totes les vegades et trobaràs amb un muntatge tan ben fet com aquest del Tannhäuser
Me ha cautivado la Ópera!!!
Desconozco si la 2ª vez será igual o superior pero ésta ha sido ÚNICA!!!
Lo que sentí cuando apagaron aquellas enormes lámparas con forma de dragón junto con el inicio del primer acto, esa envoltura, paz, bienestar que tuve con cada nota descubrí que la Ópera me fascina.
La suerte para mi bolsillo es que como decía la inscripción del Salón de los Espejos…….no se debe abusar.
Siempre nos queda un triste CD..))
Noël, gracias por dejar constancia de aquel momento!!!!!
Disfruta de la siguiente función, házla igual de mágica!!!!!!!
Muac!!