CONTA la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s’esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure’s pel cel, per la terra i per l’aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l’olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s’oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rebatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d’ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s’ha fos neix un roser de roses rojes com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l’ofereix a la Princesa abans de calvalcar ben lluny d’aquelles terres i desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
P.D: A la Princesa de la meva vida: la mare.
Paseu una feliç diada de Sant Jordi 08′ ! 
0 Respostes a “La Llegenda de Sant Jordi”