MotOH!s per donar i vendre…

No m’agraden m’agradaven les motos. De fet, les continuo trobant molt perilloses i no tant potser per quí les condueix, sinó per aquells que comparteixen les mateixes vies sense tenir la precaució adient.

Així que quan el Gerard va prendre la decisió de tenir-ne una, la primera sensació que vaig tenir no va ser gens agradable; però ja en fred i sabent que havia rumiat el tema vaig tranquilitzar-me: i és que de ben segur que no serà ell qui afegirà més risc al ja de per sí complicat fet d’anar en moto, d’això n’estic completament sergur… i és TOT el que ell podrà fer al respecte.

Per això vaig pensar que seria una bona idea poder portar-lo a la gran setmana de la moto a la Fira de Barcelona: ell pasaría una estona ben entretingut…mentre jo començaría a familiartizar-me una mica amb aquest món que entrarà de plè en el meu dia a dia en quan el nanu es tregui el carnet!…i vet aquí que ‘la bona sort‘ va fer que acabés dispossant de dues invitacions (gràcies preciosa!) per poder-li regalar al Gerard una jornada envoltat d’allò que li agrada tant: les dues rodes!

Així que desprès d’agafar forçes havent esmorçat ¡¡!! vaig trobar-me amb el meu germanet al centre i plegats vàrem posar rumb a la fira de Montjuïc.

La Fira acollia un fotimer d’activitats: exposició de cascs, espectacles esportius, concurs de ‘custom motorcycles’ (genials!) o escoles de conducció per als més petits.

No tindria prou línies per explicar – en detall – a qui no hàgi visitat la fira, tot allò que vàrem veure en els més de 115.000 m² del recinte: jo nomès anava darrera de mon germà mirant encuriosit tot allò que m’envoltava i fent-li preguntes del tipus: “Això de Brembo que vol dir?” o bé “Aquesta marca de motos…mmm…’Bimota’ és coneguda?” o també “Que raro que hàgin portat dos motos del Rossi, oi? Potser es perquè sigui més fàcil fer-se fotos amb ella…” i del meu expert particular, rebia – amb aquella humiltat docent que sempre esgrimeix – respostes tan detallades i/o contundents com: “És la millor marca de sistemes de frè del mercat.” o bé “Es una marca italiana molt elitista i els seus models acostumen a estar construïts amb els millors components…motos xules amb preus astronòmics!” o per exemple “No…la del 46 amb pneumàtics Bridgeston es la del Rossi, aquesta de la dreta te Michelin i posa 48: és la del Lorenzo” Ah…clar… continuava jo amb cada una de les respostes que em donava el nanu… ostres es que sóc un ignorant absolut!!! així que, tant ben acompanyat, vaig aprendre un munt de tot aquest mundillo!!!

Un altre espai impressionant va ser al Plau 2 on s’exposaven les motos participants al “1er Concurs Constructors MadBuilders” on l’objectiu es premiar a la millor d’entre un grup de 7 motos amb dissenys fantàstics…i totes elles perfectement funcionals!! Podeu veure’n alguns dels models aquí.

Finalment a les quatre de la tarda, desprès de recòrrer tot el recinte amunt i avall durant quasi quatre hores, vàrem finalitzar la visita possant a omplir uns estòmacs que sabien rebelat fèia ja una bona estona! Abans però vaig omplir-me de valor, em vaig posar a cavall d’una BMW F 800 S i seguint les instruccions del Gerard vaig començar a agafar-li el “tranquillo” a això d’anar en moto…

… així que ja està decidit: Lo meu son les motos!!