06:45 am. Mentre miro de desempallegar-me amb totes les meves forçes de la perfecta clau inmobilitzadora que el llençol de sota, el coixí i el nórdic m’havien decidit aplicar per obligar-me a romandre entre ells durant tot el matí, la Cristina em crida des de darrera de la porta per dir-me (genial!) que corri cap al bany, que l’escalfador s’ha autodestruït durant la nit i que (guayyy!) no pot tancar la clau de pas perquè (brutal!) el bany s’està inundant! Bufo…perquè el dia tot just comença i s’ha oblidat del més important: donar-me els bons dies.
Poso rumb al maleït escalfador pensant en el temps que fèia que una incomoditat domèstica com aquesta no trasvalsaba el meu dia a dia, la boira es massa espesa… ostres! però si aquestes hores sóc incapaç de recordar ón tinc els calçotets!
Camino a pas lleuger, amb la bruixola trencada… sense acabar de situar-me, així que decideixo prendre com a referència el feix de llum que travesa la porta del bany cap al passadís indicant-me ón trobar la meva arca perduda; la trobo, i amb una clau anglesa i un gir destre tanco la clau de pas i – màgia? – deixa de brollar aigua de l’escalfador. Noël 1 Cristina 0
07:14 am. Porto ja 4 minuts dempeus dins la banyera mirant-me la dutxa… si, si… aquell sortidor que tots tenim a casa en forma de maneta de telèfon antic amb els seus puntets – alguns d’ells tapats per la calç – pels que sempre de vegades surt aigua calenta; de fet intento posar en pràctica les meves capacitats mentalistes per mirar de persuadir el sortidor, perquè tingui clemència i decideixi escupir aigua a una temperatura no inferior als 30ºC i evitar així morir d’hipotèrmia…
07:16 am. Prou. No tinc més temps, sinó no arribo a la feina: agafo el mànec de la dutxa com si escanyés una estrús esperant no morir congelat en quan doni la pressió… i l’aigua surt violentament… calenta! Aprofito els darrers minuts segons d’aquesta comoditat tant preuada – i que, cóm pasa de costum, ún nomès valora quan no la té – i porto el mànec a l’alçada de la nuca alhora que la sang torna a circular pel braç en quan el relaxo per damunt del cap i em diposso a sentir els dolls d’aigua relliscant per l’esquena a uns increïbles 40ºC.
07:19 am. Tanco l’aigua. Ja estic. Odio les dutxes fugaces. Surto emprenyat. Tot plegat ha estat com un coitus-interrumptus: estressant, ràpid i insatisfactori.
(…)
16:44 pm. “Cring-cring” el nokia surt de l’autisme i cobra vida informant-me de l’arribada d’un sms, diu així: “Noël, no tendremos agua caliente hasta el jueves 
. 1besoCris” Plou sobre mullat. Ja puc preparar-me demà al matí (i demà passat, i l’altre… ) em tocarà patir…
MORALITAT: El que comença malament, sempre pot acabar pitjor… 
0 Respostes a “Dilluns…”