De la nit del 17 de Juny de 2008 a peu de platja, el que més recordaré – amb permís del protagonista de la nit – serà la lluna plena: omnipresent durant tota la vetllada, va ocupar la millor de les localitats. Una espectadora d’excepció, lluïnt el seu inmaculat vestit de gala i seguint en silenci i amb atenció el recital que en Josep Carreras va oferir amb puntualitat diferida a tots els que ens vàrem desplaçar a la sorra de la platja de San Sebastià, al barri marítim de la Barceloneta.
No vull repasar aquí el guió del recital que segurament estarà disponible més acuradament en molts altres llocs, ni anomenar les peces que el tenor de seixanta-dos anys va interpretar i que – pel que fa algunes d’elles – romanen en posesió de la meva ignorància que les ha desat egoístament en un calaix tancat amb clau…; no, prefereixo anomenar les meves sensacions durant els 135 minuts que va durar el recital.
Una d’elles, per exemple, fou la de redescobrir com m’enamoren les nits de lluna plena a l’estiu.
Sabeu? en comptades ocasions, la sort, el destí, alguna mena d’energía incomprensible o senzillament les circumstàncies fa que puguis descobrir cóm també hi ha persones anònimes disposades a ajudar per res a canvi, nomès per la satisfacció d’haver-ho fet.
Corrien les 18:30 de la tarda i deu hores i mitja abans habia deixat un missatge al contestador d’una fundació que oferia, com d’altres, invitacions per assistir – sobre la sorra de la platja – al concert d’en Josep Carreras.
Deu hores abans una amable veu darrera el telèfon em confirmava i em reservava dues de les poquetes que encara quedàven, només amb una condició: que pases a recollir-les abans de les 19:00…
I la meva dislèxia estupidèsa va fer que a tan sols mitja hora de l’hora H, em trobés a les antípodes d’on havia de recollir-les…; i sabeu que va fer, la mateixa noia que havia parlat amb mi a primera hora del matí? Doncs em va confiar el seu número de mòbil, em va citar al centre de la ciutat i va aprofitar el seu desplaçament a una visita mèdica per entregar-me les invitacions en mà! Però no nomès a mi, sino que justament desprès – i sense poder convidar-la ni a un café per les molèsties causades – s’havia de trobar amb una altre persona de Sabadell que tampoc havia pogut arribar a temps!!
Us ho podeu imaginar? A mi ja no em caldrà. Ella em va ajudar a que tingués la posibilitat d’escoltar per primera i potser per darrera vegada en directe a en Josep Carreras i Coll.
A la ciutat en que va nèixer,
a la meva ciutat…
…i sota la lluna plena.
A quí ho va fer posible,
a la Malú.
Buenos dias Malú!
Que ilusión que me hayas visitado y dejado tus impresiones por estos lares!
El concierto fué estupendo – con la presencia del mismo Josep Carreras en persona para cerrar la velada con un bellísimo Rosó!.
Y pude disfrutar de todo ello gracias a tí, así que lo menos que podia hacer era agradecértelo con esta humilde dedicatoria!
Créeme que han sido muchas las ocasiones en las que he podido tener esa misma satisfacción que tu comentas: cuando no esperas NADA es cuando MAS recibes!!
Muchas gracias por todo y espero que todo te vaya muy, muy bien!
Besos,
Noël
Hola Noel, me han encantado tus comenarios, y gracias a gente como tú, estoy contenta de ser así y de dar a cambio de nada
un beso
malú