Una volta al mar…

Recordaré la revetlla de Sant Joan de 2008 per haver tingut la honrosa oportunitat d’haver pogut celebrar no ún, sinó dos comiats: el primer recurrent es el del adéu al dia més llarg de l’any i el segón y realment particular va ser el comiat – temporal – d’aquests dos bojos de les motos que es diposen a fer la volta al mediterrani!

La festa va ser genial: parelles, amics i familiars varen acompanyar al Jordi i a l’Hug en la festa de comiat abans que demà dia 25 de Juny de 2008 es doni la sortida oficial a aquesta aventura a la que ells ja s’han ocupat de donar-li la notorietat que es mereix.

I és que desde les nou del vespre, quan varem arribar a la precisosa massia situada al peu de la muntanya, al municipi de Canet Canyet de Mar, ja es respiraba l’ambient de festa que la iniciativa provocava en tots els assistents.

Un jardi impressionant donava cabuda a una cinquantena de persones, begudes a dojo, menjar, coca de Sant Joan (boníssima!) música i una improvitzada i moguda sala de ball, fou l’escenari en el que es va celebrar una festassa que segur va motivar -encara més – a aquesta parella d’aventurers a acomplir el seu repte: 80 dies, catorze mil quilòmetres: dos motoristes dispossats a omplir de gom a gom les seves motxiles amb una infinitat d’experiències que els quedaran enganxades a la pell per tota la vida!

I així fins molt tard – o molt aviat! – mentre el Sol s’impacientava darrera les muntanyes i demanava ja el seu torn, mentre la música continuava amb algunes peces més encertades que d’altres!, mentre tot això passava nosaltres seguiem ballant més cansats però resistint-nos amb totes les nostres forces a deixar de moure el cos!!

Arribaba a casa acompanyat per la llum de dia i no sé perquè em va venir al cap la imatge dels dos protagonistes ruxant-se amb cava davants les seves bemabés i agraïnt (gracies a vosaltres!) a tots els assistents la seva presència… suposso que em encantar la espontaneitat i l’alegria que desbordàven… va ser genial!!!

Doncs res nois, no he tingut la ocasió de conèixe-us massa – a tu una mica més Jordi – però em va fer molta il·lussió poder compartir amb vosaltres aquest moment i desde aquest racó volia posar un grà més de sorra en aquesta ampolla de bons desitjos, ànims i la certessa que res no serà igual per a vosaltres quan torneu a trepitjar la vostra terra.

Aquesta aventura ja es tota vostra: gaudiu-ne cada dia, i cada segón. Perquè per cada quilòmetre que li esgarrapeu a l’asfalt o al desert en tindreu un de més que afegireu a la carretera de la vostra vida, la que realment recordareu sempre!

Som-hi, ho aconseguireu!