Ja he parlat del Divendres… doncs el Dissabte 5 de Juliol va ser igual o més especial!
A les 08:30 (aprox… 
) sortiem de Barcelona rumb a Coma-ruga, on l’Assumpte ens havia convidat a passar un dia de platja i esbarjo en colla per treure’ns l’estrès de la setmana i alguna que altre sopresa més…
El viatje se’m va fer molt curt, en companyía de les noies: escoltant un compendi de la millor música, xerrant, rient i fent broma… la horeta i ‘pico’ que va durar el viatje va pasar volant!
Així que pasaven poc més de les deu del matí i erem camí a la platja on ens esperava el Sol per contribuïr, amb un bon bronzejat, a la embellir – encara més – els nostres cossos!! 
Vàrem aguantar unes tres horetes: sota un Sol de justícia, col·laborant solidariament per embadurnar-nos de crema per evitar cremar-nos i gaudint del temps lliure que ens hem guanyat desprès d’una setmana de feina: “Això si es vida“, vaig poder escoltar a la meva dreta mentre algunes gotetes de suor començaven a lliscar-me templa abaix cosa que m’indicava que ja era hora de prendre el primer bany de l’any!
I mentre caminaba pensatiu (…) cap a l’aigua pensava quanta raó tenia.
La temperatura de l’aigua era l’adient malgrat que – com sempre faig – em paso esquivant les esquitxades de les ones una bona estona abans de decidir-me a entrar a l’aigua sense tenir en compte que aquesta vegada vaig haver de còrrer vint metres abans de poder capbussar-me sense perill de trencar-me la crisma!!!
I així va transcòrrer tot el matí: de la tovallola a l’aigua, de l’aigua a la tovallola i entre mitg la Jèssica em va demostrar les seves dots de padelista de les que constantment es justificava dient que no era molt destre amb la raqueta! “Dona! – li responia jo cada vegada – que jo tampoc sóc en Nadal!!!”
I deu ni dor com vàrem còrrer amunt i avall entre les onades!!… una manera genial de fer gana!
A les dues de la tarda i desprès d’una dutxa refrescant a peu de platja posàvem rumb al restaurant: davant de la platja, sota uns tendals blancs a cobert del Sol que ja era ven amunt i amb una vista preciosa del mar, vàrem omplir els estómacs despres d’un matí intens: amanides de primer i paelles d’arrossos i fideuà de segón. El servei un nyap, però l’àpat va ser impressionantment bó! I quin arròs negre vaig compartir amb la Mari!…que quasi la deixo sense res per endur-se a la boca!!!
Però el millor va ser el que ella (va per tú!) va tenir la iniciativa de fer per sorprendre’m amb l’ajuda de la resta: un super-pastis-de-gominoles amb el que em vàren dedicar un “happy birthday to you” per celebrar el meu trenté (buff…) aniversari!!
Els meus 30 anys... anticipats!!
La tarda va acabar-se uns quants quilòmetres més al sud, on asseguts en una petita plaça de poble varem prendre una refrescant horxata. A la tornada se’ns notava a tots una miqueta cansats de tot el dia i, tot i la música que ens va acompanyar durant tot el trajecte, jo quasi em quedo adormit en dues ocasions asegut al seient del copilot… i és que ja tinc una edat! 
Qui sigui supersticios, em dirà que porta malastruc celebrar l’aniversari abans del dia assenyalat; però estic segur que la mala sort m’hagués sobrevingut si hagués perdut la oportunitat de pasar un dia en tant bona companyia.
Moltes gràcies a totes per aquest detall i per vulguer que compartis amb vosaltres aquests moments!
Muack!!
Com moltes vegades, una més em deixes en Jaqué!!!!
Mercès per dedicarme “ELLA”(O) no sóc tan especial…
Espero que el teu desitg anticipat el veguis fet realitat!!!!!!!!
requetemuack!!!!!