Hi torno a pensar. Em ronda de quan en quan. Però no veig el moment, no veig lloc ni veig el temps. De vegades, sóc un autèntic cagadubtes.
Actuar,
Corria l’any 2005 que vaig trepitjar – per primera i per darrera vegada – un escenari. Tot un any d’arribar molt tard i cansat a casa, de mal-sopar, de patir pel ‘tempo’, de trobar moments per estudiar el paper, de mirar d’aprendre a plorar…i de pronunciar el text “alto y claro“.
Tot un any de sacrifici, resumit en nomes tres sessions de tarda al Centre Parroquial d’Horta. En una d’elles, les padrines se’n van endur un record. I ara que he recordat aquells moments que vaig viure i que tant em varen omplir, els trec del bagul perquè em recordin allò que – com tothom – sé però que sovint no poso en pràctica:
Aquell qui vol, pot.
 |
| El Teatre… |
0 Respostes a “El Teatre…”