Feliç 2009!

* Oficialment en les tarifes de 2009 per aquest concepte hi ha hagut un descens del 3.6%; però tenint en compte que l’Octubre de 2008 el gas natural va pujar el 9.6% situant-lo en el 18.5%, no cal ser en Rüdiger Gamm per constatar que l’augment real del preu al 2009 respecte del 2008 seria de: 18.5% – 3.6% = 14.9% … uff… ‘pica’ oi? Bé, quasi que millor ho deixem com està… no?

Ei! Però que son aquestes cares !!!

Que no cal que patiu!!!!, que enguany com sempre, el nostre ministre d’economía tan bon punt completi la taula del 2009 amb les dades del mes de Desembre informarà orgullós que l’increment de la inflació es situarà – com cada any – sobre en un 4.xx % (de fet les previsions ronden el 4.14%... quins nassos!!!).

Així que no us preocupeu… que com cada any TOT CONTINUARÀ IGUAL!

Dilluns…

06:45 am. Mentre miro de desempallegar-me amb totes les meves forçes de la perfecta clau inmobilitzadora que el llençol de sota, el coixí i el nórdic m’havien decidit aplicar per obligar-me a romandre entre ells durant tot el matí, la Cristina em crida des de darrera de la porta per dir-me (genial!) que corri cap al bany, que l’escalfador s’ha autodestruït durant la nit i que (guayyy!) no pot tancar la clau de pas perquè (brutal!) el bany s’està inundant! Bufo…perquè el dia tot just comença i s’ha oblidat del més important: donar-me els bons dies.

Poso rumb al maleït escalfador pensant en el temps que fèia que una incomoditat domèstica com aquesta no trasvalsaba el meu dia a dia, la boira es massa espesa… ostres! però si aquestes hores sóc incapaç de recordar ón tinc els calçotets!

Camino a pas lleuger, amb la bruixola trencada… sense acabar de situar-me, així que decideixo prendre com a referència el feix de llum que travesa la porta del bany cap al passadís indicant-me ón trobar la meva arca perduda; la trobo, i amb una clau anglesa i un gir destre tanco la clau de pas i – màgia? – deixa de brollar aigua de l’escalfador. Noël 1 Cristina 0

07:14 am. Porto ja 4 minuts dempeus dins la banyera mirant-me la dutxa… si, si… aquell sortidor que tots tenim a casa en forma de maneta de telèfon antic amb els seus puntets – alguns d’ells tapats per la calç – pels que sempre de vegades surt aigua calenta; de fet intento posar en pràctica les meves capacitats mentalistes per mirar de persuadir el sortidor, perquè tingui clemència i decideixi escupir aigua a una temperatura no inferior als 30ºC i evitar així morir d’hipotèrmia…

07:16 am. Prou. No tinc més temps, sinó no arribo a la feina: agafo el mànec de la dutxa com si escanyés una estrús esperant no morir congelat en quan doni la pressió… i l’aigua surt violentament… calenta! Aprofito els darrers minuts segons d’aquesta comoditat tant preuada – i que, cóm pasa de costum, ún nomès valora quan no la té – i porto el mànec a l’alçada de la nuca alhora que la sang torna a circular pel braç en quan el relaxo per damunt del cap i em diposso a sentir els dolls d’aigua relliscant per l’esquena a uns increïbles 40ºC.

07:19 am. Tanco l’aigua. Ja estic. Odio les dutxes fugaces. Surto emprenyat. Tot plegat ha estat com un coitus-interrumptus: estressant, ràpid i insatisfactori.

(…)

16:44 pm. “Cring-cring” el nokia surt de l’autisme i cobra vida informant-me de l’arribada d’un sms, diu així: “Noël, no tendremos agua caliente hasta el jueves . 1besoCris” Plou sobre mullat. Ja puc preparar-me demà al matí (i demà passat, i l’altre… ) em tocarà patir…

MORALITAT: El que comença malament, sempre pot acabar pitjor…

La gent té el que es mereix…

Aquest mati he arribat a la oficina molt aviat…massa…

Tenia que trobar-me amb un ex-company de feina – i ara bon amic – que venia a recollir una carta de recomanació.

Doncs quan he entrat per la porta principal, he vist com cada matí les mateixes coses:

1. El porter adormit darrere el mostrador que amb prou feines tenia esma per donar-me el ‘bon dia’ però ho ha fet com cada matí…al igual que faig jo.
2. La planta sobre el mostrador que sempre que la miro – desprès se’m oblida – penso en tocar-la per tenir la certessa que no és de plàstic…perquè no recordo haver-la vist ni més verda, ni més gran, ni més humida…deu ser la única entitat inmutable de tot l’edifici…
3. i finalment sobre el mostrador: la premsa.

Al marge d’alguns exemplars de diàris gratuits com el Qué!, el “20 minutos” o el “Metro“, sempre hi han d’altres que com en molts altres llocs, els seus subscriptors es fan enviar a la feina per tenir-los, calentets, en arribar al seu lloc de treball. Entre ells he trobat: Expansión, “La Vanguardia“, “El País” i l’únic d’orígen extranjer: “l Corriere de la Sera“…i (bufffffff…………) aquí volia arribar…

En portada i per damunt d’un gran pastís blau i vermell d’aquells que fan goig de veure, he llegit:
“Berlusconi, vertice a Palazzo Grazioli“, algo així com “Berlusconi, altre vegada al Palazzo Grazioli”…i durant els 6 segons i mig que he trigat en arribar a la tercera planta d’Urgell nº 143 nomès em venia una cosa al cap, i es que certament: la gent té el que es mereix.

Els números marejen: Ni més ni menys que 13.628.865 de vots que fan que el partit del senyor Berlusconi IL POPOLO DELLA LIBERTA’ l’hagin escollit quasi 4 de cada 10 votants italians (37,39% ) que juntament amb MOVIMENTO PER L’AUTONOMIA ALL.PER IL SUD (410.487 de vots, 1,13%) i LEGA NORD (3.024.522 de vots, 8,3%) – partits amb els qui ha format coalició enguany – reuneixin un esfereidor recompte de 17.063.874 vots que representen un 46,81% del total.

Tot plegat vol dir, ni més ni menys, que que el senyor Berlusconi tornarà a ser President d’Itàlia durant les properes tres legislatures.

Ús en poso el currículum d’aquest geni del subterfugi, l’escapisme i la corrupció:

1. 1994, acusat de sobornar a un grup de d’agents de la policía tributària. Absolt en el 2000; en part per la prescipció del delicte i per l’absolució del Tribunal de Casació.
2. 1995, acusat en quatre ocasions de frau fiscal.
3. 1996, acusat de falsos balanços en el cas de la companyia All Iberian; el delicte fòu despenalitzat per una lley italiana.
4. 1998, dos judicis famosos: el primer per irregularitats en l’adquisició de la casa editorial Mondadori, el segón per corrupció de jutjes per impedir la venda d’una empresa agroalimentaria SME al seu rival empresarial Carlo De Benedetti; ambdós vàren acabar en absolució per prescripció de delicte per a ell i de condemna per a d’altres involucrats.
5. 2003, s’inicia la investigació per frau fiscal en la compra i venda de drets cinematogràfics i de televisió que va dur a la petició d’apertura d’un judici per el presumpte soborn del conegut advocat britànic David Mills.

Berlusconi va ser acusat d’haver pagat 600.000$ a l’advocat perquè donés un testimoni fals en favor seu davant la justicia.

Ambdós s’exposen a ser condemnats a penes d’entre 4 i 12 anys de presó.

Així que amb la seva nova arribada al poder, el senyor Berlusconi té – si és possible! – més llibertat encara de moviments per seguir manegant i desmanegant a la seva discreció i continuant evadint la justícia ‘in eternum’… te prous motius per mostrar la seva gratitud com ha fet en majúscules en la pàgina oficial del partit que ell lidera:

“GRAZIE, ITALIA”

Arribat aquest punt, nomès em queda felicitar a aquest troç de polític:

Bravo Silvio !!!!!!!