Els principals carrers del centre de la ciutat son, durant aquests dies i a tot hora, un autèntic formiguer de gent: movent-se amunt i avall amb bosses a les mans, entrant i sortint dels comerços – sempre amb presa – i cercant dissimuladament i de reüll aquella peça de roba que arribarà orgullosa a casa per omplir un armari ja ple, del que serà la joia de la corona… si més no fins al dia següent…
Enguany, si es pugés determinar la peça més buscada i per la que qualsevol noia mataria per aconseguir serien les sandàlies romanes, altrament anomenades: gladiadores!
Haig de dir que la primera vegada que les hi vaig veure posades calçades en els peus d’aquella noia, em varen semblar increïblement “sexis”: encaixades en aquell peu nu, punt i final d’unes cames llarguíssimes que sobresortien d’uns malucs perfectament proporcionats.
“Però a una noia bonica tot li escau…” direu (no sense part de raó); però també m’heu de creure si us asseguro que en dies posteriors vaig continuar veient més models en d’altres noies: no us ha passat mai allò de no haver vist mai un objecte i de cop i volta començar a veure’l contínuament per tot arreu? Doncs exactament això em passa des d’aleshores!
I les he vistes vestint peus prims i peus grossos, cames esveltes o més rodonetes, en noies altes i baixes, morenes o roses… i en totes elles, els hi trobat un “punt” realment interessant!
Així que noies, si encara no teniu les vostres gladiadores aprofiteu les rebaixes, i feu-vos amb un parell (o dos!) del vostre gust…
-
- …de canya baixa…
-
- …de canya alta…
-
- …més informals…
-
- …de tires rectes…
-
- …de tires creuades…
-
- …o extremades!
…i prepareu-vos per sortir a l’arena; perquè escolliu les que escolliu…ainnnssssss…us queden precioses!!!
