Ja he parlat del Divendres… doncs el Dissabte 5 de Juliol va ser igual o més especial!
A les 08:30 (aprox… 
) sortiem de Barcelona rumb a Coma-ruga, on l’Assumpte ens havia convidat a passar un dia de platja i esbarjo en colla per treure’ns l’estrès de la setmana i alguna que altre sopresa més…
El viatje se’m va fer molt curt, en companyía de les noies: escoltant un compendi de la millor música, xerrant, rient i fent broma… la horeta i ‘pico’ que va durar el viatje va pasar volant!
Així que pasaven poc més de les deu del matí i erem camí a la platja on ens esperava el Sol per contribuïr, amb un bon bronzejat, a la embellir – encara més – els nostres cossos!! 
Vàrem aguantar unes tres horetes: sota un Sol de justícia, col·laborant solidariament per embadurnar-nos de crema per evitar cremar-nos i gaudint del temps lliure que ens hem guanyat desprès d’una setmana de feina: “Això si es vida“, vaig poder escoltar a la meva dreta mentre algunes gotetes de suor començaven a lliscar-me templa abaix cosa que m’indicava que ja era hora de prendre el primer bany de l’any!
I mentre caminaba pensatiu (…) cap a l’aigua pensava quanta raó tenia.
La temperatura de l’aigua era l’adient malgrat que – com sempre faig – em paso esquivant les esquitxades de les ones una bona estona abans de decidir-me a entrar a l’aigua sense tenir en compte que aquesta vegada vaig haver de còrrer vint metres abans de poder capbussar-me sense perill de trencar-me la crisma!!!
I així va transcòrrer tot el matí: de la tovallola a l’aigua, de l’aigua a la tovallola i entre mitg la Jèssica em va demostrar les seves dots de padelista de les que constantment es justificava dient que no era molt destre amb la raqueta! “Dona! – li responia jo cada vegada – que jo tampoc sóc en Nadal!!!”
I deu ni dor com vàrem còrrer amunt i avall entre les onades!!… una manera genial de fer gana!
A les dues de la tarda i desprès d’una dutxa refrescant a peu de platja posàvem rumb al restaurant: davant de la platja, sota uns tendals blancs a cobert del Sol que ja era ven amunt i amb una vista preciosa del mar, vàrem omplir els estómacs despres d’un matí intens: amanides de primer i paelles d’arrossos i fideuà de segón. El servei un nyap, però l’àpat va ser impressionantment bó! I quin arròs negre vaig compartir amb la Mari!…que quasi la deixo sense res per endur-se a la boca!!!
Però el millor va ser el que ella (va per tú!) va tenir la iniciativa de fer per sorprendre’m amb l’ajuda de la resta: un super-pastis-de-gominoles amb el que em vàren dedicar un “happy birthday to you” per celebrar el meu trenté (buff…) aniversari!!
Els meus 30 anys... anticipats!!
La tarda va acabar-se uns quants quilòmetres més al sud, on asseguts en una petita plaça de poble varem prendre una refrescant horxata. A la tornada se’ns notava a tots una miqueta cansats de tot el dia i, tot i la música que ens va acompanyar durant tot el trajecte, jo quasi em quedo adormit en dues ocasions asegut al seient del copilot… i és que ja tinc una edat! 
Qui sigui supersticios, em dirà que porta malastruc celebrar l’aniversari abans del dia assenyalat; però estic segur que la mala sort m’hagués sobrevingut si hagués perdut la oportunitat de pasar un dia en tant bona companyia.
Moltes gràcies a totes per aquest detall i per vulguer que compartis amb vosaltres aquests moments!
Muack!!
